ELQS en Facebook

¿Per qué no acceptar un atre sistema d'accentuacio?, per Chimo Lanuza


  1.   Ya tenim un sistema consolidat des de fa mes de vint anys i no es pot negar que es de molt facil aplicacio.
  2.   ¿L’accent grafic facilita la llectura?. Ho dubte, pero no olviden que tambe dificulta l’escritura i que ni sempre s’han accentuat les llengües ni totes les llengües s’accentuen. Qualsevol persona competent en la seua propia llengua primer depren a parlar i despres a escriure i per tant sap a on es situa la silaba tonica de la paraula sense necessitat d’un signe.
  3.    Les  regles ortografiques d’una llengua que no siga la materna no s’elaboren pensant en els posibles nous usuaris –manco encara  en llengües minoritaries- , sino pensant en els usuaris naturals de les llengües, Per als neofits, hi ha metodos d’ensenyança que els ajudarà a superar la dificultat que supon .-¿?-  l’absencia de signe grafic d’accentuacio (¿per qué  no inventar un signe que diferencie –i es important- les vocals obertes de les tancades?, ¿no seria igual de practic o mes?.  
  4.  Les regles ortografiques han de ser sencilles, lo mes sencilles posibles, de manera que faciliten –que no dificulten- l’escritura.
  5.  La falta ortografica que mes es comet/el signe ortografic del que mes es prescindíx es, precisament, l’accent grafic, síntoma inequivoc de que no servís per a molt o de que molesta (es una falacia posar eixemples extrems: les normes estan fetes per a la generalitat no per a les excepcions).
  6.   S’ha de ser prou ignorant per a fer declaracions com les de Isabel Escudero (PSPV): ¿quin accent es “cientific” senyora meua?; o les de Ramon Cardona (EU):deprenga “don sabut”, que este debat SEMPRE (=en totes les llengües de cultura del mon) ha segut, es i sera politic  i que precisament gent com vostes van ser els que van iniciar la seua politisacio en Valencia. Observe, si es que te eixa capacitat, que l’accentuacio catalana tambe es igual a la castellana i sapia que la diferenciacio es un criteri totalment llegitim (i molt utilisat pels codificadors catalans).
  7.   La pecualiar accentuacio actual –que a penes conta en uns pocs accents- es valenta, decidida, vanguardista... i tan emblemática com la Y o la Ch. ¿Per qué no eliminem tambe estes grafies?. Un text sense accents es valencià: un text en accents provoca confusio… I yo no vullc que en confonguen. Simple estrategia. ¡I aço no ho dic yo, cavallers : ho dihuen els mes importants i reconeguts sociollingüistes del mon!
  8.   En l’actual ortografia valenciana hi ha unes atres coses molt mes importants que “retocar” i que fa temps que son –estes, si- un clamor popular i inclus historic. Eixa es la faena que s’ha de fer; continuar en la codificacio del valencià i no buscar nous camins o travessar ponts que nos porten  a... Cadascu que acabe la frase com vullga.
  9.   “Necesitar” l’accent grafic es un síntoma  d’un preocupant complex d’inferioritat. Un moviment perseguit no pot contar entre ses files a gent acomplexada. Pero hi ha gent que no està comoda pertanyent a una minoria i d’alguna forma s’ha d’acostar a la majoria per a sentir-se mes “acceptat”. Sense problemes, simplement que se’n vagen  i se’n passen a l’atra vora pero que no endenyen al colectiu del que ya s’han aprofitat massa.
  10.   Estrictament, l’accent, un signe CONVENCIONAL –com uns atres signes-, serviria :  per a ser “mes iguals a”, per a ser millor vists pels que ya nos miren mal (¿a canvi d que?)... ¡Ah... Tambe per a deprendre mes normes, mes excepcions... i per a cometre faltes d’ortografia. 
Per ultim, un aclariment. Fa uns mesos es va posar damunt de la taula l’opcio “accents si accents no”. I, com no estic a favor d’ells. Em vaig abstindre. Este febrer passat l’opcio ya no era la mateixa : l’alternativa era «proposta A» o «proposta B». Entre les dos, sense dubte la mes técnica i la mes seria era la de Lleopolt Penyarroja. I, davant la possibilitat de que eixira una accentuacio complicadísima i poc practica, vaig tindre molt clar que sempre he de posar-me del costat de l’usuari. En conseqüencia, a soles podia votar a favor de la proposta de Penyarroja.

Articul publicat en la revista SOM en maig de 2003, escrit pel filolec valencià Chimo Lanuza.

0 comentaris:

Publicar un comentario

Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!