Carta de Joan Carles Micó, un dels organisadors de la Convencio Valencianista 2012, als llectors del diari Las Provincias:
Estimat llector del diari LAS PROVINCIAS, volguera parlar-li de la Convenció Valencianista 2012 que un grapat d’amadors de la nostra Pàtria Valenciana havem preparat. No obstant, abans d’aplegar a este tema, m’agradaria fer unes quantes reflcxions al respecte de lo que representa l’idealisme i la forma de pensament contrària, l’utilitarisme.
Si un valencià tinguera un pensament utilitariste ‘avant la lettre’, és probable que est artícul no li interessara. De fet, la crisis econòmica que patim els valencians i el nostre entorn més pròxim o lluntà té les seues raïls en uns valors clarament utilitaristes. I d’això se tracta, de que, per a una persona que compartixca este tipo de pensament, els valors principals són els de tipo econòmic i material, i no uns atres d’àmbit sociocultural. Per tant, qüestions com la supervivència llingüística i cultural, o la protecció de modos de viure idiosincràtics, els poden paréixer extemporaneus o fòra de lloc actualment.
En general, podríem dir que els valors idealistes, holístics i humans se materialisen en la profunditat intelectual i artística, la solidaritat, el compromís i la lluita per lo propi, mentres que els valors utilitaristes se manifesten a favor de la superficialitat intelectual, lo purament econòmic i materialiste i l’egoïsme. Quan se confronten abdós formes de pensar s’està lliurant l’eterna batalla humana dels idealistes front als materialistes. El meninfotisme valencià seria una forma d’utilitarisme, perque no cal oblidar que la persona materialista busca únicament el benefici personal i material, i per tant, es refugia en la comoditat de no lluitar mai per lo que és propi del seu poble, més que proteste públicament sense acabar mai de fer res positiu.
Fruit de l’absència d’idealisme en la societa valenciana i d’un progrés utilitariste com poques societats coneixen, i que moltes voltes nos fan encendre de vergonya als propis valencians, les últimes décades nos han portat a una actualitat que no pot ser més deplorable. Els valencians estem inter vinguts cutural, social i econòmicament sense cap tipo d’autonomia per a decidir per nosatros mateixos respecte a lo que és nostre. Se poden ficar infinitat d’eixemples, pero nos conformem en els que fiquem en els següent paràgraf.
La RACV (que nos costa debades) ha segut substituïda per la AVL (que nos costa un bon grapat de millons d’euros), fruit d’un pacte dels qui desprècien lo valencià en el PP (els pancastellanistes) i els pancatalanistes d’ací i de Catalunya per a postrar definitivament a la llengua valenciana front al català. En les universitats ya no existix una àrea de filologia valenciana assimilada en Madrit a la de filologia catalana baix manament dels pancatalanistes que han manat en el passat en el PSOE. Tampoc podem tindre un Estatut a on se reconega el nostre nom històric, Regne de Valéncia, tal com ordena la Constitució Espanyola. Ya no existix una Banca Valenciana, intervinguda per la castellana Bankia o la catalana Sabadell. No podem tindre aigua de l’ebre més que part del nort del nostre Regne pertany a la conca hidrogràfica d’eixe riu. No s’ha protegit a les empreses chicotetes i mijanes, aixina com a l’agric ultura i el comerç expor tador, que sempre han segut la base de l’economia valenciana. I estic segur, senyor llector de LAS PROVINCIAS que vosté podria afegir més eixemples, tant de signe sociocultural com econòmic.
Ademés del propagament de l’utilitarisme en les últime décades en Valéncia, un atra causa fonamental nos ha portat a la debacle actual. Des de l’aplegada de la democràcia, el valencianisme cultural i polític ha procurat influir en la societat valenciana, tractant d’apartar als valencians de l’utilitarisme i portar-lo cap a l’idealisme, en el fi d’obtindre poder cívic i polític per a preservar i potenciar l’idiosincràcia socioc ultural i econòmica pròpies. Més pronte hauríem de parlar de ‘moviments valencianistes’ que no d’un únic ‘moviment valencianiste’, dels que destaca el partit Unió Valenciana que, en el seu moment, tingué la clau del poder valencià i no sabé utilisar-la. Ahí tenim l’atra causa de l’estat actual de la nostra societat, el fracàs dels diversos moviments valencianistes. I el fracàs ha vengut de la falta de coherència en els valors defesos pels diferents moviments valencianistes, és dir, en no saber tindre clar, independentment del tipo de pensament polític, quins son els valors mínims que els valencianistes hauríem de defendre per a conseguir preser var la llengua i c ultura valencianes, aixina com l’estructura socioeconòmica històrica del Regne de Valéncia. Eixa coherència en els diversos moviments socials catalanistes de Catalunya ha fet triumfar el catalanisme en Catalunya, i el pancatalanisme en Valéncia per a infortuni nostre.
Davant d’est estat de la societat valenciana, el grapat de valencianistes dels que els parlava al principi, i que provenim de l’àmbit foraliste, ecologiste, universitari (alummnes i professors) i de l’investigació, havem conformat una comissió que està preparant la Convenció Valencianista2012. Esta convenció té la finalitat de recuperar la dignitat valenciana, animant als valencinas a lluitar per una Valéncia que siga millor cultural, social i econòmicament, des de la creença de que la seua identitat se recolza en la llengua i cultura valencianes autòctones i en una història multisecular i única que prové des dels ibers fins als nostres dies.Per a conseguir–ho, la Convenció Valencianista-2012 intentarà establir els valors que tot moviment valencianiste de signe cívic, cultural o polític hauria de defendre, tenint com a participants a un bon número d’associacions culturals valencianistes i a diferents personalitats de la cultura valenciana, que intervindran activament en les seues opinions. Esta convenció no és puix un nou partit polític valencianiste o nacionaliste com errònenament s’ha pogut interpretar.
Per a preparar la convenció se partirà d’un document base que els participants podran esmenar, debatre, i, posteriorment, votar. El document se dividix en 5 blocs: Idiosincràcia, Patrimoni, Territori i Governabilitat, Drets i Deures dels Valencians, i Valéncia Poble del Món. El resultat de la Convenció Valencianista-2012 deuria ser l’obtenció del conjunt de valors mínims assumibles per qualsevol moviment valencianiste del signe que siga, en independència d’unes atres ideologies. Se faran públiques les conclusions, esperant que estos valors definits produïxquen la sinèrgia necessària que faça abandonar als valencians el pensament utilitariste. Se tracta de partir d’un nou plantejament que traga a Valéncia del seu estat actual d’abandó. Animem als valencians a unir-se als resultats d’esta convenció per a recuperar la pròpia dignitat com a poble diferent i autònom dels de l’entorn.
0 comentaris:
Publicar un comentario
Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!