ELQS en Facebook

Ya tenemos AVE, 18 equivocados años después


Curiosa la evolución del AVE en España: desde la primera línea de tren de alta velocidad a Sevilla, inaugurada en abril de 1992, se ha implantado progresivamente la alta velocidad a ciudades como Toledo, Segovia, Valladolid, la Costa del Sol, Zaragoza, Lérida, Barcelona o la frontera francesa.

A Valencia, llega el AVE en diciembre de 2010. La tercera capital de España en nivel de población e importancia económica, y el puerto marítimo mediterráneo más importante de la península, destino turístico costero de primer orden nacional e indiscutible centro de negocios y sede de numerosas empresas nacionales y multinacionales, recibirá la alta velocidad ferroviaria 18 años más tarde que Sevilla, y 6 años más tarde que Valladolid.

Utilizando el sentido común, la lógica económica y la diligencia de un buen gestor empresarial, la alta velocidad ferroviaria en España, debería haber seguido una evolución bastante diferente a la que ha sido seguida por los sucesivos gobiernos nacionales, desde la presidencia de González hasta la de Zapatero, pasando por la de Aznar.

En términos de rentabilidad, cualquier empresa privada con vocación nacional y matriz madrileña, habría seguido un camino bien distinto. La racionalidad empresarial dirigida a maximizar beneficios que guiaría la estrategia de cualquier organización privada, hubiera desarrollado la red ferroviaria de alta velocidad de forma racional, dando prioridad a los núcleos poblacionales y económicos más importantes: Barcelona, como segunda capital de España hubiera sido el primer destino del AVE en España. Valencia hubiera sido el segundo destino del AVE. Y el eje Valencia - Barcelona hubiera sido, por pura y aplastante lógica, la tercera línea de alta velocidad española. Sevilla tiene AVE desde hace 18 años, y Bilbao - Vitoria, centro empresarial e industrial del eje cantábrico empieza ahora a atisbarlo.

Pero dejar en manos de la partitocracia la gestión de las infraestructuras nacionales implica que los objetivos económicos de toda empresa o iniciativa de progreso se transformen en puro nepotismo, en objetivos de corte electoralista y en el mantenimiento de sus caladeros y feudos... designios partidistas e intereses de lobbies afines se imponen al bienestar común, a criterios económicos primordiales y a la misma lógica.

Ahora todos corren a hacerse la foto y atribuirse la llegada del AVE a Valencia: unos y otros meten el codo en la boca al vecino para salir guapos y en primera fila. Pero la realidad, sin que nadie se lleve a engaño, es otra muy distinta: el AVE llega tarde, y todos los que se desesperan por lucir su sonrisa profidén en la foto son culpables de esa tardanza, y de los 18 años de retraso en la obtención de réditos económicos de la que, a buen seguro, será la segunda línea de alta velocidad más rentable de España. Sin contar con el solar de cemento y hierro que queda ahora con la inejecutada infraestructura de un prometido Parque Central que, ni está, ni se le espera.

El valencianisme 2.0 com a part imprescindible de la politica 2.0


Els politics i els seus partits utilisen, cada vegada més, els blogs personals i les rets socials per a atraure al seu electorat, per a generar un tipo de comunicacio més huma i directe, bidireccional, proper i convincent.

Des del Colectiu Signes, podem afirmar contundentment que som els precursors del valencianisme 2.0: des de que escomençàrem fa més de 2 anys a introduirmos en este apassionant món del social media i les rets socials, hem creat tota una estructura al voltant de la marca politica de Coalicio Valenciana, i a dia de hui, podem estar convençuts de que el mensage valencianiste és seguit i interactuat per un fum d´usuaris de rets socials a traves de perfils, grups i pàgines en Facebook, perfils de Twitter i blogs personals, sense oblidar l´integracio i interaccio en tot este entramat de les webs i foros que ya existien abans del 2.0.

El leit-motiv d´este valencianisme 2.0 no és un simple "apujarse al carro", sino que ve motivat per una necessitat social generada pels nous usos socials: existix una franja de poblacio, aproximadament entre els 18 i els 40 anys, que fuig, lliteralment, dels mijos de comunicacio tradicionals i la agressiva unidireccionalitat dels seus mensagens. I han trobat en internet i les rets socials una nova forma d´informarse i participar, més amable, i mediant la qual són escoltats.

El Colectiu Signes està siguent part important d´estos nous usos socials, escoltant les tendencies de la comunitat valencianista 2.0 en les rets socials, regenerant l´interes de la societat valenciana en el valencianisme i, sobre tot, treballant per a formar nous directors de comunitat. En este sentit, pronte elegirem a un grup de jovens valencianistes usuaris actius de rets socials per a que protagonisen, junt a mosatros, l´estrategia social media de Coalicio Valenciana durant els proxims messos. Esteu atents.

Exit de la IV Gala Homenage a la Llengua Valenciana

Anit dijous 2 de decembre es celebrà en l´hotel Valencia Palace de Valencia la IV Gala Homenage a la Llengua Valenciana, organisada per la Fundacio Nou Valencianisme de la Comunitat Valenciana, i recolçada per la Federacio Coordinadora d´Entitats Culturals del Regne de Valencia i el Grup d´Accio Valencianista (GAV), en una gran afluencia de public en general, personalitats de l´entorn de la produccio cultural en valencià i varies ovacions per als ponents i oradors que mos deleitaren en les seues idees, opinions i punts de vista.

El Colectiu Signes, com no podia ser d´atra manera, tambe va fer acte de presencia en este entorn, en un acte entre emotiu, entretingut i enriquidor en molts aspectes.

L´acte fou presentat i dirigit per Celestino Álvarez, de l´Ateneu Republicà Blasco Ibáñez.


Celestino destacà les absencies de Juan Vanrell, president de s´Acadèmi de Sa Llengo Baleà, de Ricart García Moya i de José Ángeles Castelló, grans estudiosos de la llengua, i de Victor Boné, membre de la Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello i representant de Coalicio Valenciana en Castello ciutat, que no pogueren assistir a l´acte per diversos motius.

El primer ponent fou en Josep Payá Alberola, lliterat d´Elig, que basà el seu parlament en el fet de que el valencianisme cultural ven els seus continguts a les persones que ya el coneixen, i reclamà una major apertura a un entorn cultural més ample. Payá destacà que les arts i la cultura no tenen color, i recalcà la cantitat d´autors valencians que s´han perdut en l´oblit per no haver estat alineats en el poder. De forma contundent, afirmà tambe que la solucio del valencianisme passa ya eclusivament per la politica, i que Coalicio Valenciana és, a eixe nivell, l´aposta i la possibilitat real.


El periodiste valencià Baltasar Bueno, ex subdirector de Las Provincias i posteriorment director del diari Valencia Hui, basà la seua ponencia en el fet de la gran traicio i estafa del Partit Popular, que diu defendre l´idioma valencià, pero promou el catala en l´educacio i l´administracio valencianes. Tambe va fer hincapeu en l´assesinat fonetic que mijos de comunicacio com Canal 9 fan en el valencià. Baltasar Bueno tambe recordà determinats fets historics que demostren la singularitat i independencia de la llengua valenciana, citant a estudiosos i autors de tots els temps. Especialment emotiu fou el moment en el que Baltasar sentencià, finalisant la seua ponencia, que "A pesar de Camps, Zaplana, Font de Mora... la transmissio oral ha mantingut la llengua viva durant sigles".


Manuel Latorre, president del GAV, basà el seu discurs en un punt basic, pero no per aixo poc important: el fet de que el Grup d´Accio no ha variat les seues posicions en els seus 33 anys d´existencia. Eixes posicions de defensa contra les agressions culturals que patix tot lo valencià són les mateixes des de la fundacio del Grup, i rebujà de ple les politiques variables i traidores d´entitats com Lo Rat Penat o partits politics com Unio Valenciana.


Teresa Puerto Ferré, professora de filologia inglesa en la Universitat de Valencia parlà sobre el recent Congres de Romanistica que es celebrà en l´institucio educativa valenciana recentment, sobre la propia romanistica internacional i sobre els academics da l´AVL, de la qual va pronuciarse al respecte de les tesis que defen en els termens "decrepits, anacronics, noucentistes i catalanistes". Per a Puerto, els academics i llingüistes de la Universitat viuen ancorats en tesis antiqüades de la romanistica per pur interes politic procatalaniste. Tambe feu un guinyo molt emotiu a les Joventuts del GAV, que colaboraren en el Congres de Romanistica al difundir un quadern entre els llingüistes assistents a dit congres en el qual s´explicava i es donava difusio del problema valencià en quant a les injerencies culturals catalanistes.


Seguidament, parlà el Pare Josep Climent, tot un fenomen valencianiste en el si de l´Iglesia valenciana. Climent evidencià que l´AVL vol, a tota costa, impondre un missal en catala en l´Iglesia valenciana, i mos feu particips dels avisos que dóna constantment a Monsenyor Osoro, arquebisbe de Valencia, per a que esta entitat catalanista no conseguixca impondre el model llingüistic catala en un dels ultims bastions del valencianisme. Tambe Climent abogà per fer una ferma exigencia als politics valencians, que són els que tenen la capacitat de solucionar el problema del catalanisme, i als quals tenim que instar incansablement a prendre determinacions ad este respecte. Tot un revolucionari de 83 anys.


Anfós Ramón, el poeta viu més llorejat i premiat del sigle XX, i president honorific de Coalicio Valenciana, recità uns versos plens de valenciania i rabia continguda, per a fruiment del public.


Per la seua part, Juan Garcia sentandreu, esta vegada en calitat de president de la Fundacio Nou Valencianisme, tancà les intervencions evidenciant el fet de que les llengües pertanyen al poble que les utilisa, i que les academies no són més que fedataries de l´us que les persones fan d´elles, pero mai entitats politiques que modifiquen i imponguen models llingüistics inverosimils. Garcia Sentandreu aprofità la nit per a conjurar, una vegada més, a tots els ponents i assistents a la Gala a seguir treballant en la defensa de la llengua valenciana i dels valors valencianistes.


L´acte es tancà, com no podia ser d´atra forma, entonant l´Himne Regional i fent la fotografia de grup dels ponents:


Una nit emotiva, en la qual es van definir una vegada més les llinies a seguir per part del valencianisme en la defensa cultural de tot lo valencià, i especialment de l´idioma d´este poble, desmembrant totes les vicisituts que atravessa i establint bases per a contrarrestar cada una d´elles i per a recuperar les posicions que, des de la politica entreguista i estafista dels nostres actuals governants ha perdut el valencianisme.




Reportage fotografic oficial en www.elpalleter.com:


Portada de El Palleter:

La Gala Homenage a la Llengua Valenciana reune a los intelectuales más reconocidos del valencianismo

Actualitat/ El pasado 2 de diciembre tuvo lugar en el Hotel Valencia Palace la III Gala Homenage a la Llengua Valenciana organizada por la Fundacio Nou Valencianisme en colaboración con el Grup d´Accio Valencianista y la Coordinadora d´Entitats Culturals del Regne de Valencia. El acto congregó a más de 200 personas y fue presentado por Celestino Álvarez-Cienfuegos, del Ateneo Republicano Blasco Ibañez. Entre los ponentes se encontraba una importante representación de los intelectuales más reconicidos del valencianismo como José Climent, José Payá, Teresa Puerto, Anfós Ramón, Baltasar Bueno, Manuel Latorre y Juan García Sentandreu, disculparon su asistencia al acto por diferentes motivos José Ángeles Castelló (Catedrático), Ricart García Moya (escritor), Juan Vanrell (Presidente de la Academia de la Lengua Balear) y Victor Boné (Miembro de la Cardona Vives).