ELQS en Facebook

La Universitat de Valencia redundant en Joan Fuster


Puix be: els "forjadors" i "formadors" dels professionals i erudits del futur tornen a intentar vendre als nous universitaris la figura de Fuster com a "adalit de la cultura" i "lluitador" de batalles politiques que mai han anat més llunt de la seua tardo-militancia en l´esquerra catalanista i en el fet de haver tingut la poc honrosa funcio d´eixercir com a embaixador i introductor ideologic del nacionalisme catala en terres valencianes.


Exposicio organisada per la UV:

Del dimarts 14/2 al dijous 29/3, La Nau · Universitat, 2

L’exposició, organitzada per la Universitat de València, tracta de mostrar, a través de la documentació conservada per l’autor, qui era Joan Fuster, el procés d’elaboració del llibre i les dificultats que patí amb la censura de l’estat franquista. Es tracta d’acostar-se a la personalitat de l’autor, per arribar a entendre el seu sentir, que de fa 50 anys, no ha deixat ningú indiferent.


Ara, mos asalten molts dubtes i preguntes. La primera de totes és: ¿mostrarà la UV als visitants de l´exposicio el carnet de Falange de Fuster, evidencia primerenca de la seua ideologia fascista?



¿Expondra la UV alguna prova de lo que la vox populi parla en el seu poble d´orige, Sueca, sobre les seues aficions alcoholiques i efebomaniaques?


En paraules de Mario vargas Llosa: "Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano".


En paraules de Juan Garcia Sentandreu: "Joan Fuster, defensor de la catalanidad de los valencianos y promotor dels "Paissos Catalans" que, en otro tiempo, fuera león rampante de la España imperial de Franco".


En paraules de Teresa Puerto: "El totem Fuster, falangista de carnet y aprendiz obediente a las órdenes del poeta Dionisio Ridruejo (Jefe de la Propaganda Franquista en Barcelona) alcanzó cotas insuperables de obediencia servil a la Casta NAZIonalista catalana. Y así, de manera meteórica, se convirtió en el profeta llamado a destruir la identidad históric-lingüística del Poble Valencia, convertido en esclavo de remensa de las huestes invasoras".


La mateixa profesora Puerto mos aclarix tambe que "las teorías sociolingüísticas, históricas y económicas fusterianas, como la inventada crisis de identidad del Poble Valencià, han quedado sobradamente desmontadas... Por falsas".

El fusterianismo, como secta intelectual, fue la coartada de la cultureta subvencionada , el subproducto intelectual para legitimar la invasión política de la sociedad valenciana , para introducir la crispación en la vida pública y para la funcionarización catalanizante de la cultura a la que sumió en la esterilidad más profunda.


¿Són estes les explicacions que la nostra UV dóna als estudiants valencians? ¿O seguirà donant una image tergiversada, parcial, idealisadora, totemica, d´este infaust personage?


Reproduim algunes frases i perles que este inadaptat cultural mos ha deixat per a la posteritat, convidant al llector a la reflexio sobre el fet de si és mereixedor d´honors, homenages i prebendes, o, per contra, mereix que la seua memoria es perga en l´oblit del temps com a lo que és: ni res ni ningu.


Se confesaba MODESTO FULANO DE SUECA QUE HABLA CATALÁN Y SE SIENTE NACIONALMENTE CATALÁN.

Decía que DESDE ESTA RECUPERACIÓN DE LA PROPIA IDENTIDAD NACIONAL, LOS CATALANES PERIFÉRICOS RECLAMAMOS ESO DE LOS PAÍSES CATALANES.

Afirmaba que EL CATALÁN QUE HABLAMOS ES PARA NOSOTROS LA LENGUA VALENCIANA. Por eso, LLAMARNOS VALENCIANOS ES NUESTRA MANERA DE LLAMARNOS CATALANES. Así que, UN DÍA SERÁ SUFICIENTE DECIR CATALÁN PARA ALUDIR A NUESTRA CONDICIÓN DE PUEBLO ÚNICO.

De Sant Vicent, decía que era UNA PURA MALA BESTIA.

Del Tribunal de les Aigües, que es un FÓSIL.

De las fallas de Utiel, DONDE LAS SEÑORITAS SE DISFRAZAN CON UN ATUENDO, ENTONANDO UN GROTESCO HIMNO REGIONAL.

De la paella, también afirmaba que ES COMIDA DE POBRES, QUE SE COME EN LOS HOGARES OSCUROS.


Sobre el arroz: "el soso y desvaído grano de la gramínea... a veces lo comen hasta con rata".

Sobre el Himne Regional: "la gran merdeta revolucionaria".

Afirmaba también que CONFITURAS, PASTELES Y BUÑUELOS NO PASAN DE SER UNA MEDIANÍA ANODINA, DOMÉSTICA... Y LO MISMO DIGO DE LOS LICORES.

En 1984 se le erigió una escultura de Alfaro en el colegio con su nombre en Manises.

Falleció en 1992. Su entierro reunió a la flor y nata de la chusma catalanera, desde el gobierno socialista de Lerma al pleno y la plana mayor de las universidades valencianas, los curas de Saó, y cientos de culturetas, pasando por una insigne representación del gobierno de la metrópoli catalana.

Envuelto en una estelada independentista, se le dio sepultura en su Sueca natal entre gritos de "visca Catalunya", "visca Terra Lliure" y cantos de "Els Segadors".

El Consell le otorgó, por cierto, a título póstumo, su más alta distinción.

El gobierno Lerma le concedió en 1985 una renta vitalicia anual de 1.500.000 ptas.

En el 80, le subvencionaron con 450.000 ptas. la edición de un libro.

En el 81, la Diputación de Valencia (PSOE) le otorga el Premi de les Lletres valencianes (¿¿¿???), 1.000.000 de pesetas más.

En el 82, Sueca lo nombra hijo predilecto.

En el 83, sin ninguna titulación salvo la de Bachiller, ficha como profesor la Universitat de Valencia. En el 86 acaba el doctorado y obtiene, a título gratuito, la plaza de catedrático. ¡Todo en 3 años!

1 comentaris:

Quatre citacions de personatges que no posseeixen l'autoritat suficient per a jutjar a aquest intel·lectual digne de ser recordat per tots els valencians (llevat de Vargas Llosa, i podria ser una mera opinió personal). Afirmacions de Fuster totalment falses, només cal llegir-lo una mica per tal d'adonar-se'n de la manipulació de les afirmacions. Així i tot, cal entendre la incisiva ironia amb què es presentava sempre Fuster i l'enorme flexibilitat argumentativa amb la qual escrivia. Els blaveros ensopegueu una vegada i altra en la mateixa qüestió Fusteriana: la qüestió nacional, la seua faceta política i reivndicativa, i deixeu de banda la seua figura com a pensador, filòsof, crític de la història literària, poeta... un home que va saber plasmar el saber amb inigualable rigor i amb una lucidesa que en poques personalitats del País Valencià s'ha vist. Es veu que pesen més els "catalanismes" que sempre us enutgen, però recordeu que aquest home no feia sinó intentar recuperar una consciència perduda per tots els valencians, i ensalçava la cultura valenciana per damunt de tot, encara que pel que es veu, el sentit crític no és acceptat pels blaveros. Recordeu que ell mateix va fer una antologia d'Ausiàs March (poeta valencià), publicacions sobre Sant Vicent Ferrer (predicador valencià) i el poder de la seua oratòria, etc. uh, quin "catalanista", no us sembla? de veres, deixeu el pensament caduc que teniu els blaveros i evolucioneu intel·lectualment, que el despectiu adjectiu "catalanista" ja cansa. Respecteu la figura tolerant i harmoniosa de Fuster i deixeu de fer batalla amb la seua persona. Fusterians SEMPRE!

Publicar un comentario

Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!