L´estiu passat l´ajuntament de Castello començaren unes obres de remodelacio de les places Santa Clara, Peixcateria i Major, que s´han acabat a finals de decembre, inaugurant-se les mateixes durant el Nadal.
La plaça Santa Clara ha quedat molt be, despres d´arreglar-se la part cremada durant una Magdalena i donar-li mes espai, havent llevat part de les antigues columnes, ademes s´ha netejat l´escultura del vilarrealenc Vicent Llorens Poy, nomenada ‘Pedra de Castello’, que molta falta li feya, enfosquida pel pas del temps. L´escultura es un lloc de visita d´excursions de gent de fora on lis expliquen un poc de nostra historia.
La plaça Peixcateria crec que nomes han canviat el paviment, la ‘Font dels Artistes’ ya havia segut netejada i restaurada.
Ara pasem a la plaça Major. Apart de canviar-se el paviment (ficant el nou damunt del vell i deixant la plaça mes alçada, sense voreres), s´ha netejat i restaurat la font central que tambe ha quedat prou be, pero l´ajuntament s´ha dedicat a afegir unes atres coses: un escut de Castello, en el portic de la casa consistorial, un mapa de la vila del s. XVI, de l´historiador burrianenc Martí de Viciana, on no figura el seu autor: ‘Castelló de la Plana. 1563’, una maqueta d´informacio de la plaça, en braille i en valencià acatalanat, un dibuix a terra en forma de laberint, que no entenc el seu significat, i per a rematar la faena, unes pedres on figura una inscripcio en paraules i grafies alienes al nostre idioma: ‘La ciutat de Castelló fa romandre aci aquestes lloses, antiga pell de la plaça Major, testimonis muts de minuts de silenci, llibrells de les llàgrimes de la nostra reialesa festera i oïdes sordes de la música del nostre poble’.
La paraula ‘romandre’ no existix en valencià, es un verp catala semblant al valencià ‘permaneixer’. La paraula ‘aquestes’ es un arcaisme, utilisat pels nostres classics, que ha evolucionat en ‘estes’. El valencià com a llengua viva ha anat evolucionant i es com si en el castellà ara diguerem ‘muller’ o ‘facenda’, en conter de ‘mujer’ o ‘hacienda’. I per ultim, les grafies ‘reialesa’, ‘oïdes’ i ‘sordes’, en valencià son: ‘realea’, ‘oïts’ i ‘sorts’.
Per lo tant, l´inscripcio en nostra llengua valenciana, la llengua del nostre poble, la llengua de Castello, deuria de ser: ‘La ciutat de Castelló fa permaneixer aci estes lloses, antiga pell de la plaça Major, testimonis muts de minuts de silenci, llibrells de les llàgrimes de la nostra realea festera i oïts sorts de la música del nostre poble’.
0 comentaris:
Publicar un comentario
Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!