A les afores de Jerusalem, en el Mont de les Oliveres, es troba l'iglesia del Pater Noster, erigida en el lloc a on Jesucrist ensenyà als seus discipuls l'oracio principal del cristianisme: el Pare Nostre. El jardi i el claustre d'esta iglesia estan decorats en rajoles que reproduixen el Pare Nostre en centenars de llengües: romaniques, celtiques, semitiques, amerindies, africanes, asiatiques...: una molt interessant mostra de la diversitat llingüistica i alfabetica del món. El valencià té el seu Pare Nostre propi, a molts metres del catala.
"Blaverisme en Jerusalem", diuen al vore aço en els endogamics i manipuladors circuls catalanistes. Mosatros no podem sino voreho com una prova inequivoca més del reconeiximent que de la Llengua Valenciana s´ha fet en temps preterits i en ambits religiosos, culturals i internacionals.
Desgraciadament, els nostres politics han volgut transformar i reduir la reivindicacio de tota esta realitat llingüistica i cultural que els valencians arrosseguem des de fa sigles en una simple desavenencia politica enquistada a nivell sociologic en el veins del nort. No senyors, aci tenen vostes atre mosset de realitat.
0 comentaris:
Publicar un comentario
Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!