Según la ciencia de la sociolingüística y desde cualquier ámbito internacional de esta disciplina científica, está plenamente demostrado y comprobado que la Lengua Valenciana es un idioma con una evolución, características e identidad diferente e independiente al de la lengua Catalana.
A día de hoy, según la sociolingüística, son dos idiomas separados y autónomos, con rasgos y características diferentes que los configuran como dos lenguas distintas que no pueden aglutinarse bajo una misma normativa lingüística.
Está científicamente demostrado que por evolución y origen los dos idiomas presentan tal serie de diferencias que resulta imposible, artificioso e irracional tratar de unificarlos como una única lengua.
Hace tiempo ya se demostró (aunque hoy día el catalanismo lo niegue y esconda), que el Catalán es un dialecto de la lengua Occitana, que llegó desde el sur de Francia, durante la Alta Edad Media, a las tierras de los condados Francos de la "Marca Hispanica" (condados desunidos que mucho más tarde se aglutinarían formando Cataluña). Fué en esa época y durante la "Reconquista" cuando esos condados se llenaron de occitanos que hablaban en lengua Occitana ("Languedocien" más concretamente), del que nació el dialecto "Occitano del sur", conocido popular y tradicionalmente como "Catalán".
El punto diferencial entre la Lengua Valenciana y la Catalana estriba en que el "Catalán" recibió en la Edad Media un aporte muy importante de hablantes occitanos sobre un substrato de carácter también occitano (más antíguo), mientras que el idioma Valenciano se desarrolló a partir de un substrato mozárabe que hablaba un "romance Valenciano" derivado del latín vulgar, que recibió un aporte mucho más heterogéneo de hablantes. Por un lado había una cuantía moderada de catalanes y por otra un número mucho mayor, en conjunto, de hablantes de carácter propiamente hispánico (aragoneses, navarros, castellanos...).
Este hecho diferencial entre el Valenciano y el Catalán es el que determina que sean dos idiomas diferentes, ya que al observar los inicios de las dos lenguas queda claro que el Valenciano no nace como un simple dialecto del Catalán, sino como transformación de un romance Valenciano autóctono bajo la influencia de otras hablas romances superpuestas a éste.
"Agua pasada no mueve molino", lo que quiere decir que, aunque en la Edad Media (hace 800 años), el Valenciano y el Catalán pudieran haber sido más parecidos, hoy en día están claramente diferenciados y son dos lenguas con una evolución distinta y separada, que pertenecen cada una a un colectivo social y político distinto e independiente el uno del otro.
El intento de todos los que hoy día, por intereses políticos y económicos, quieren que el Valenciano se parezca artificiosamente al Catalán, es una maniobra involucionista anti-natura que no se ajusta a la realidad evolutiva de la lengua.
Por todos los motivos expuestos, la Lengua Valenciana tiene todo el derecho, desde el dictamen científico de la sociolingüística, a mantener su nombre histórico de "Valenciano" o "Lengua Valenciana", a tener una normativa lingüística propia valenciana y a defenderse de todos los ataques que padece por parte de los grupos pan/catalanistas que quieren cambiarle su nombre por el de "Catalán" y transformarla en Catalán aplicándole artificiosamente la normativa lingüística catalana (todo eso con el ánimo de incluir a las tierras valencianas dentro de unos ficticios "Països catalans" ("Eurorregió"), para darle mayor peso político a las ambiciones separatistas de Cataluña respecto al Estado Español).
2004 © Valencià d'Elig
Autor: Valencia d'Elig
(Nomes versio en Castellà · Solo versión en Castellano)
http://www.valenciadelig.cjb.net
16 comentaris:
Esto es una pallasada menuda mierda, aqui no demostrais nada .
Senyor el que som , por favor, nos puede decir que sociolinguistas dicen sus teorias y que universidades.
Gracias.
- Pare Batllori (Català, doctor honoris causa per once universitats catalanes, premi Príncipe de Asturias 1995 i Acadèmic de la Real Acadèmia de la Història): “El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo que se está intentando imponer en Valencia y Baleares, como lengua literaria, es el dialecto infame de Barcelona”
- JOSEP Mª GUINOT (Castellonenc, Filòleg): "Son diferents. Sobretot en la fonetica (la pronunciacio), pero tambe en la morfologia i la sintaxis. Quan un valencià ou a un catala, de forma immediata ho percebix."
- F. Juanto (Filòleg de la Univ.Sorbona):“No vaya el lector a creerse que la ortografia que quiso imponerse a los valencianos desde la “Catalunya Vella y la Catalunya Gran” –uso la terminologia imperial del hitleriano Prat de la Riba 1907- fuera un camino de rosas para ellos mismos, ni antes ni después del engaño de las mal llamadas “normas del ´32” …….. acabaron en la imposición política y dogmática no de la ortografia sino de todo un ARTIFICIOSO DIALECTO BARCELONI tardio y personal del indeciso químico Pompeu Fabra (1913) tras humillar y eliminar los conocimientos fillológicos, lexicos y gramaticales y laboriosas encuestas con transcripción fonética de Fullana (valencia) y Alcover ( Mallorca) , juntos y por separado en largos recorridos y con más de 30.000 fichas misteriosamente desaparecidas en la confección (o mejor, corrección posterior) del “ Diccionari Catala, Valencià , Balear…” )
- Antonio Ubieto Arteta (Aragonés, Catedràtic de Història): "¿Qué se hablaba en Valencia cuando entró el rey don Jaime?
El valenciano, entonces un romance que fue el precursor inmediato de la lengua valenciana. En la Crónica de Jaime I se recogía el testimonio de los que hablaban al rey en su idioma, pues bien, en la edición de 1926 viene en letra cursiva el testimonio de unos vecinos de Peñíscola, naturalmente en valenciano, en las siguientes ediciones, se ha suprimido la cursiva."
Si en vols més m'heu dius.
http://www.ciemen.cat/mercator/pdf/wp18-def-cat.pdf
Quant acabes de lletgir en tindras mes i molt mes.
Fa unes setmanes Francesc Ruiz, coredactor del Diccionari de Sociolingüística, em comentava que en una futura reedició d'aquest diccionari ens hauríem de plantejar la inclusió d'una nova entrada: «secessionisme sociolingüístic», ja que semblava que havíem entrat en una nova etapa en què el «secessionisme lingüístic» (terme que ja incloem en la primera edició) d'una banda ja havia completat el seu paper contra la normalització del català i de l'altra esdevenia un discurs massa inversemblant i descarat per a esdevenir creïble. En canvi, ara es reforçava el discurs i la pràctica del secessionisme sociolingüístic amb la creació d'entitats com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tot i proclamar amb timidesa la unitat de la llengua no fa front als atacs continuats a la integritat de la llengua catalana real (és a dir, a la comunitat lingüística) que exerceix el govern Zaplana: marginació dels escriptors valencians en llengua catalana, anul·lació de les Jornades Sociolingüistes d'Alcoi que es venien celebrant des de feia 10 anys, boicot a les universitats dels Països Catalans en l'acte d'homenatge al pare Batllori, rebuig a la validesa dels títols de filologia catalana per als professors que volen treballar al País Valencià, negativa a la llibertat d'expressió per a Acció Cultural, espanyolització de la televisió valenciana, etc. Convé dir–ho l'any que es compleixen deu anys de la mort de Joan Fuster i quaranta de la publicació de Nosaltres, els valencians, tot recordant–ne les paraules clau: «dir–nos valencians és la nostra manera de dir–nos catalans». I aquest context de reforçament del secessionisme sociolingüístic al País Valencià té també la seva incidència a Mallorca de la mà del nou pla d'estudis de les especialitats de Magisteri consistent a fer una rebaixa dels crèdits per a l'ensenyament en català, i fent que els estudiants que vulguin exercir aquí hagin de completar la diplomatura realitzant cursos de reciclatge en llengua catalana. De tal manera que s'esborra de nou la necessitat d'ús lingüístic i el prestigi de la llengua catalana perquè, com en temps més foscos, tot depèn d'un sobreesforç fora de lloc que augmentarà la sensació per part dels estudiants del català, vist com una nosa i que pot ser el brou de cultiu de futurs anticatalanismes. Sembla que els nostres dirigents acadèmics ignoren que la percepció de la utilitat lingüística és un dels factors més decisius de l'avenç o el retrocés de la normalització lingüística. I en aquesta marxa enrere dels crèdits de català l'assignatura de Sociolingüística que impartia la professora Rosa Calafat deixa de ser obligatòria. Ens preguntem si ara i aquí hi ha alguna assignatura més necessària que la sociolingüística per als futurs mestres que han de viure en un país en permanent procés de substitució lingüística i en constant pressió d'un Estat que ignora i desnormalitza l'ús del català. En plena batalla desarmem els nostres futurs formadors? Haurem de lluitar només a cops de rondalla i ciri a la mà? No ho veieu clar com l'aigua? En poques setmanes de diferència se suprimeixen les Jornades de Sociolingüística a Alcoi i la Sociolingüística a Magisteri de Mallorca. Ells sí que ho han vist clar, i el pitjor que podem fer és que els de casa els fem el joc. Em sembla que en aquest episodi de la nostra història sociolingüística s'hi han ajuntat tots els desencerts possibles: precipitació, abús de poder, manca de visió de futur, malfiança envers alguns professors de català, incomprensió en relació als factors que afavoreixen l'ús i les actituds lingüístiques i autoodi.
Enfront de l'Estat de les operacions Triunfo que robotitzen els nostres joves no podem prescindir de la pedagògia sociolingüística ni foragitar del llistat d'assignatures troncals bona part dels continguts de català, tot convertint les nostres universitats en fàbriques de mestres per un estat que ens ignora i ens margina i que hauria de ser el primer a donar a conèixer als seus formadors la realitat sociolingüística i cultural dels països catalans. Ras i curt senyor Joan Mas: els quinze crèdits de català els haurien d'oferir en les universitats espanyoles de fora dels nostres països catalans, si no és que ja hem renunciat que això sigui un estat igualitari. I no cal dir que en aquest darrer supòsit la nostra actitud encara hauria de ser més clara i autocentrada en les necessitats de la comunitat lingüística catalana. Som pedagogs al servei del nostre poble o som fabricants de titulats per a l'Estat?
Jordi Solé i Camardons. Lingüista.
El Tribunal Suprem ha reconegut en una sentència (pdf) la unitat de la llengua i l'equivalència entre els termes 'valencià' i 'català'. Resol així en contra d'un recurs interposat per la Generalitat Valenciana a una sentència del TSJPV que ja insistia en el reconeixement de la unitat lingüística en el camp científic i acadèmic. La sentència del Suprem posa fi a més de deu anys de litigi d'un veí de Cocentaina contra el govern valencià, que el va excloure d'una sol·licitud a una borsa de treball per haver-se referit a la seva especialitat com a 'català'.
Josep Pérez va participar per l'especialitat de català en el procediment selectiu d'ingrés al cos docent de professors d'Escoles Oficials d'Idiomes convocat per la Conselleria de Cultura l'abril del 2001. Dos mesos després, la Generalitat el va excloure del procés 'per haver-se referit a una especialitat no convocada' i va desestimar el recurs de reposició presentat per Pérez.
Va començar aleshores un periple judicial que, més de deu anys després, arriba a la fi donant la raó a la unitat de la llengua per enèsima vegada. I és que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja va deixar sense efecte l'actuació de la Generalitat i va reconèixer el dret de Pérez a ser admès en el procés de selecció, invocant la jurisprudència 'sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l'àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d'educació, s'atribueix a l'idioma conegut amb les denominacions de català i valencià'.
La Generalitat, però, no en va tenir prou i va presentar un recurs de cassació al Suprem que ara s'ha resolt en contra de la versió del govern valencià. Així, El Suprem reitera la declaració que ja va fer en una altra sentència del 2006, on afirmava: 'La part demandant ha ofert dades suficients que revelen que la unitat lingüística que defensa té un importantíssim reconeixement en el camp científic i acadèmic, mentre que l'Administració demandada no ha donat cap dada procedent d'aquest mateix camp que exterioritzi l'existència de corrents doctrinals de similar magnitud amb opinions discrepants sobre si el valencià i el català constitueixen o no un mateix sistema lingüístic'. Aquella sentència també destacava 'el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que afirmava que la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears i del Principat d'Andorra, i que les diverses parles constitueixen un mateix sistema lingüístic'.
Si a la unitat de la llengua catalana ,fem fora el blaverisme.
Anem per passos...
En cuant a este document:
http://www.ciemen.cat/mercator/pdf/wp18-def-cat.pdf
Bufff que vols que et diga n'hi han tantes barbaritas que no sabria ni per a on començar ya que eixe document a soles fa que negar la major sin arguments per eixample no hi cap arguemt (o yo no l'he llegit) que contradiga els calculs de Antonio Ubieto en cuan a la replobació, després trata el problema com una cosa política de la transició i en 1900 ya n'hi han discursión sobre el tema entre valencians i catalans, inclús el republicá Blasco Ibañez escrigué un artícul que es titulaba “La lepra catalanista” i també s’oblida que el Pare Fullana fon académico de la RAE en representación de la Lengua Valenciana en 1928, pero clar tot ho reduix a la transició…
També fica al blaveros com a barbars i incults pero bo es qüestió d'opinions ya que et recorde que Antonio Ubieto Arteta CATEDRÁTIC tingué que pegar a fugir de la UV per amenaces i Amparo Cabanes Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història també tingué varies amenaces i no crec que sigueren els blaveros...
En cuant al tema de la senyera en el blau el document diu que la dreta i secessionistes eren els que la volien i la esquerra progressita (i moderna clar) no volia el blau, puix a soles mirant un poquet la história deuries de saber que els republicans valencians gastaven la senyera en blau pero com sempre agarreu la part que vos interessa de les coses.
Prodría seguir pero per a que ni tu canviaràs d’opinió ni yo tampoc.
En cuan al discurs més polític que llingüistic del llingüiste Jordi Solé i Camardons.
Vosté diu "En canvi, ara es reforçava el discurs i la pràctica del secessionisme sociolingüístic amb la creació d'entitats com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tot i proclamar amb timidesa la unitat de la llengua no fa front als atacs continuats a la integritat de la llengua catalana real"
i més avall en el comentari sobre la noticia “El Tribunal Suprem ha reconegut en una sentència (pdf) la unitat de la llengua i l'equivalència entre els termes 'valencià' i 'català'”
Diu:
“Aquella sentència també destacava 'el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que afirmava que la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears i del Principat d'Andorra, i que les diverses parles constitueixen un mateix sistema lingüístic'.”
Puix si que es tímida la AVL!!!
Vosté parla tot el temps sobre defendré la dignitat del català front a tots els atacs que rep, pero mosatros no podem defendré el valencià front als atacs que rep uy uy uy es un poquet incoherent el seu discurs. Damunt no para de parlar sobre els paissos catalans i encara no s'han donat conte que els valencians no volem formar part d'una cosa que no ha existit, existix i espere que no existixca mai.
Jejeje em fa molta gràcia lo que diu: "la publicació de Nosaltres, els valencians, tot recordant–ne les paraules clau: «dir–nos valencians és la nostra manera de dir–nos catalans»." aixó es l'opinió d'una persona que no parla per tots el valencians i vosté ho agarra com a dogma de fe, Fuster en el pròleg ya diu que no es Socióleg ni historiador pero parla de sociologia i de história i se li dona tota la credibilitat, aixó fa olor!!! En canvi catedràtics de historia no tenen credibilitat si senyor aixó es super científic...
Com no, vosté també gasta l'argument de l'Estat es roïnísim i no deixa expandirse el català, li recorde que en época franquista no es deixava parlar valencià en l'escola arribant inclús a pegarli a mon pare per parlarlo i no per aixó ho deixá de fer, aixina que no vajen tant de víctimes.
Per atra part qui son vostés per a dirli a un poble com te que normalisar son indioma, yo no m'imagine a l'Estat espanyol diguentli als argentins, mexicans, colombians que no poden normalisar lo que parlen que deuen de gastar la norma del castellà, es que es subrealista.
Bo per acabar que es fa llarc, ya que vosté es llingüiste em podría explicar per qué paraules vives, que ya les gastava Ausias March, com deport tachada com castellanisme es sustituixen per sport que es un anglicisme i no passa res??? I em podría explicar com evoluciona en el valencià la CH, gastada per tots el autors del sigle d'Or, a TX actual??? I podría explicarme en que es basen els filólegs per a diferenciar entre llengua i dialecte. I ya que estem, abusaré un poquet més de sa sabiea, ¿per qué el danés, el noruec y el suec son llengues diferents si es comprenen entre ells, i per qué el chino té tres dialectes que no son comprensibles entre ells?
Grácies d’antemá per les explicacions que em puga donar.
Si lletgires un poc mes sabries que la CH i la Y en catala del nord tambe es gastava i fou substituida per X i la Y a la I com en el Pais Valencia.
ca.wikipedia.org/wiki/Ch informat un poc mes.
Home si tenim un sabut que recomana llegir més!!!!! Qui t´ha dit a tu que yo no sabia que s'ha substituit??? La pregunta es qui la sustituix, cuan i per qué? Aixó no es una evolució de la llengua espabilat aixó com tu ya has dit es una substitució llingüistica per a diferenciarse més del castellà.
A mi em dona igual com normatisen sa llengua el catalans yo sols em preocupe de com normalisem la nostra llengua, que com tu dius està patint moltes subsitucions sin sentit. La normalisació de una llengua deu representar lo que el poble parla i estes normes actuals no es pareixen en res a lo que parlem per tant per no representar lo que parle per a mi no son valides. En canvi les normes del puig representen molt més lo que parlem els valencians, deixant gastar el "lo", tenint masculí i femení (artiste, artista), no gasta els catellanismes que acaben en -essa mantenint la forma valencia de dir-ho (riquea i no riquessa) etc...
Per tot açó no consentix que diguem que el valencians parlem mal el catalá simplement lo que parlem es valencià i com a tal em de normalisarlo pero a partit de la parla del poble i mirant els classics, i no normalisarlo en unes normes que no respeten ni lo ú ni lo atre.
Aixina que igual el que has de llegir un poc més eres tu i defendre un poc més la teua identitat valenciana sin mirar cap a madrit ni cap a barcelona.
Per cert ya que fiques la noticia de que'l tribunal suprem reconeix la unitat de la llengua, fica també que en eixa mateixa sentència diu que el terme "Pais Valencià" no es pot gastar per a referirse a la Comunitat Valenciana.
Com sempre es quedeu en lo que vos interesa.
Magrada que que l'utilitzes "SA" doncs els Valencians sols la gastem en comarques com la Marina Baixa que va ser repoblada per Mallorquins.
Et dic lo de la CH per que comprengues que en el pricipat tambe es gastava , tu encanvi et refereixes com si sols es gastara en el Pais Valencia.
Respecte a una llengua deu representar lo que un poble parla doncs pregunta-li al poble Murcia, Andalu, Lleones,Extremeny si parlen el castella que estudien en l'escola i si perden la seva forma de expresarse.
I els Paisos Catalans eixos Paisos imaginaris que tu et refereixes son ben vius , son eixos paisos que et lleven la son ,es contra el que lluites tu ,doncs no estaran tan morts .
Es molt curios que al teu pare li pegaren en l'escola per parlar Valencia i em vingues diguentme que no anem de victimes, com si fora la cosa mes normal del mon i despres em dius que lo que tenim que fer es defendre la identitat dels valencians, amb Valencians com tu el valencia faria anys que no es parlaria.
Vinga Pompeu Fava continua en l'horta pero fes tamaques o tomatos o tomaques quina sera Valenciana o sera Catalana seran les tres Catalanes?
Per passos que et perts...
1- "SA" no le gastat com "LA" sino com "LA SEUA" igual que està MON pare, SON tio, SA mare aixina que oblidat del articul salat dels Balears.
2- Clar que en el català es gastava la CH pero me la sua lo que ells es normalisen ya que a mi a soles m'interessa el valencià i tu t'has confundit creguent que ya deia atra cosa. Per cert per qué a Catalunya li dius Principat (que no ho ha segut mai) i a la Comunitat Valenciana no li dius Regne (que si ho ha segut), es prou curiós.
3- La llengua ha representar lo que parla el poble, clar que si, pero els eixamples que gastes donen llàstima ya que malinterpretes lo que significa aixó ya que yo diga "vegà" no significa que no sapiga que escrit formalment siga "vegada" que es el cas del andalusos i demés que ho pronucienen d'una manera no significa que sapiguen com es correctement. El problema ve cuan el poble gasta l'articul "LO" i el prohibixen, el poble gasta "EN" i li diuen que no es correcte que deu de ser "AMB", que el poble diga "RIQUEA" i li diguen que está mal que deu de ser "RIQUESSA" etc... Aixó no te res que vore en l'argument tant fluixet que gastes.
4- Yo lluite contra el Pastissos KKlans???? Et tornes a equivocar a soles et dic que no existixen ni han existit per molt que t'empenyes i sino demostran cuan han existit oficialment no en les vostres fantasies.
5- Qui ha dit que siga normal lo de MON pare???? Ho he ficat com eixample de que inclús en una repressió molt més forta la llengua no sa perdut. En ma casa no n'hi ha cap que parle castellà.
6- Ara dime tu, ya que es veu que tens la sabiea de saber que la nostra manera de defendre el valencià mos a la desaparició de la llengua, per qué penses aixó ya que en cap moment que yo sapiga he defés atra cosa que el valencià tal i com ha sigut tota sa vida, sin catalanismes, ni castellanismes, ni anglicismes imposats.
7- I per rematar la faena em dius a mi Pompeu Fava jajaja un tio que era quimic i s'inventà un normativa que es la que tu gastes, em pareix que el Fava eres tu jajaja. I damunt ho adornes en la tonteria de la tomata jajajaja podríes haver ficat la creïlla que es diu de més maneres.
Bo per acabar t'ho repetixc estudia be com s'ha parlat el valencià tota la vida avanç de la catalanisació i voràs si t'han canviat coses que a tu et pareix be puix es ta opinió, ma opinió es atra.
Este artículo es FALSO!!!
Blaveros fascistas, ¿porque no os vais a Cuenca que es donde seríais felices y no dejáis a los valencianos vivir tranquilamente sin gentuza que mienta, manipule y censure al resto de la población? Sois unos degenerados lingüísticos y unos psicópatas políticos.
Publicar un comentario
Gracies per comentar l´articul. ¡Salutacions!