Que tot l´espectre politic valencià d´esquerres és catalanista ho sap hasda Pedaç. Té igual militar en el PSPV, en el Bloc o en EUPV, o estar sindicat en CCOO-PV, UGT-PV o Intersindical del PV. L´entramat d´entitats "culturals", "civiques", ONGs i tota la patulea d´associacions satelits d´estes organisacions politiques i sindicals (ACPV, EV, Sambori, etc etc etc) arrepleguen a personal de tot pelage, pero sempre de dins de l´entorn de l´esquerra valenciana.
L´esquerra valenciana patix greument la infeccio fusteriana des dels temps de la clandestinitat hasda els nostres dies.
És patent que porten decades utilisant els valors de la lluita obrera, de la social-democracia i inclus del nacionalisme valencià com a subterfugi per a mamprendre la seua verdadera i amagada finalitat: colaborar en el proyecte catalaniste de construccio nacional dels PPCC.
En eixe sentit, tenim una guerra oberta des de fa llustres, composta de diverses batalles que, ni molt manco estan finiquitades ni tancades. A la batalla de la denominacio territorial (ells seguixen utilisant impunement l´inconstitucional PV), i de la bandera (tambe seguixen utilisant la bandera aragonesa sense que ningu els cride l´atencio), s´afegix la més dura i complicada de totes: la de la llengua, en la qual han trobat un colaborador inesperat, tant per a d´ells com per a la resta de la societat valenciana: el PPCV.
El PP valencià facilita, de forma incomprensible, a l´esquerra valenciana, el control de les administracions, del sistema educatiu, de les universitats, dels mijos de comunicacio publics... i per a llegitimar eixe colaboracionisme, pactà en son dia en el PSPV i totes les seues rets clientelars la creacio i posterior blindage estatutari de la Academia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat que llegitima el catalanisme llinguistic en nostre territori.
Podem afirmar, per tant, i en rotunditat, que tot l´espectre politic en representacio en les Corts Valencianes treballa a favor del catalanisme llinguistic.
Paradojicament, els valencians portem castigant electoralment a eixa esquerra catalanista durant 4 llegislatures, especialment al PSPV. Fenomens extranys com els 125.000 vots de Compromís no són sino producte d´estrategies de camuflage i confusio, sense contar en les colaboracions economiques que recibix l´entramat associatiu afi via Generalitat de Catalunya.
¿No ha arribat el moment d´exigir a l´esquerra valenciana, especialment al PSPV, una refundacio de peus a cap, una renuncia expressa i incondicional als abominables postulats fusterians, un rebuig explicit a utilisar banderes, denominacions i llengües alienes als valencians?
L´esquerra valenciana és generadora, promotora i sufragadora d´un conflicte identitari que arrosseguem ya massa temps, i que no tindria rao de ser si els politics valencians d´esquerra escomençaren a treballar pels valencians i en clau exclusivament valenciana. Pero els interessos economics de l´entramat associatiu i editorialiste catalaniste declinen la balança del costat de seguir anant contra la historia, la filologia, la voluntat popular i els interessos dels valencians. ¿No mereixem, com a poble, fruir de la nostra identitat en llibertat, pau social i sense injerencies?
