Trobada catalanista en Valencia

15:04 catalanismo, catalanismo institucional, Escola Valenciana, país valencià, trobades 33 Comments

Escola Valenciana organisà ahir dumenge 13 de maig en Valencia una de les seues habituals cerimonies de confusio: la trobada d´escoles en "valencià".

Que l´entitat i l´organisacio d´estes orgies de nacionalisme catala està de capa caiguda, és un fet contrastat: abans organisaven una trobada per comarca. A hores de hui, són ya multitut els municipis que deneguen en els seus carrers o plaçes el permis pertinent per a la seua celebracio, 

La trobada d´enguany en Valencia ciutat ha replegat l´organisacio de les 4 comarques colindants en el cap i casal, i segons l´entitat filocatalanista, 60.000 persones assistiren al festival catalanista. Ni molt manco, amics. No anem a dir que els assistents cabien en un roglet, pero casi. Si arribaven a 8.000, gracies, segons mos relata un colaborador de esloquesom.com, que es deixà caure per a curiosejar les barbaritats que en estos events es diuen i proclamen, i com practiquen adoctrinament al més pur estil ideat per Goebbels en els chiquets valencians, tot gracies a pares inconscients o tendenciosos, mestres a sou, i la connivencia d´un PP al qual Escola Valenciana té molt que agrair, com podem deduir dels afalagaments que des de l´entitat fan, tant cap a Pepe Císcar com cap a l´actual titular d´educacio, Mª José Catalá:

Per a mostra, un boto: El portavoz de Escola también agradeció el clima de diálogo compartido con la consellería y apuntó que "María José Catalá ha seguido el camino iniciado por José Císcar. Todo es diferente a cuando estaba Alejandro Font de Mora... las intenciones son buenas aunque ahora hay que ir más allá de las palabras y gestos". (Font: Levante-EMV). 

La image que presentem ho diu tot. Eixa és l´autentica cara d´Escola Valenciana: país valencià com a part dels paisos catalans, estrelada independentista catalana, emissions de TV3, catalanisme galopant i anti-valenciania. Una entitat que, per cert, enguany va a rebre, tambe, sustancioses subvencions a traves de l´Academia Valenciana de la Llengua catalana que el PP creà i blindà en l´Estatut valencià per a dictaminar la catalanitat del valencià.

Read More

Saber lo que es defen

17:24 arguments, artículos historicos, catalanismo, catalanismo institucional, selectivitat, valencianisme, valencianismo No Comments

Qualsevol postura, creença o conviccio es respectable. Anem a partir d’ahi. Ara, aixo si, sense dubte pot ser moltissim mes respectable i sobre tot mes llegitima, si es coneix perfectament lo que eixa postura, conviccio o creença significa, inclou, i com no, implica. Perque parlar per parlar es molt facil (i desgraciadament molt freqüent, que li anem a fer), i parlar simplement repetint com a loret lo que s’ha sentit d’uns atres, tambe. Pero s’ha de ser serio i coherent. O, per lo manco, intentar-ho lo maxim possible. No nos estem fent cap de favor a nosatros mateixa, ni tampoc als nostres oyents si parlem sense tindre clar coneiximent de en qué es sustenten les nostres afirmacions i les conseqüencies que poden tindre les nostres ulteriors accions. Una persona que s’embarca en un determinat proyecte ha de saber a on l’ha de dur, i no a soles aixo, mes que tambe ha de fer un chicotet esforç intelectual i multiplicar la seua postura dins de la seua imaginacio per un monto de factors mes, que no son atres que els seus conciutadans o correligionaris susceptibles d’embarcar-se en el mateix proyecte. Despres d’aixo, que veja a vore si la «bona» (anem a supondre que es bona) intencio que el va impulsar a soltar amarres no va a dur-nos a tots a un segur naufragi.  Anem a posar un eixemple molt «viu» en l’actual societat valenciana. Anem a posar com a eixemple el sangrant conflicte llingüistic valencià. Perdoneu els llectors per l’adjectiu de sangrant, si vos pareix molt exagerat, es perque no vos heu parat a pensar en les conseqüencies que la seua resolucio, i ya no resolucio, sino simplement corrompidor sediment pot tindre en el si de la societat valenciana del sigle XXI. O be perque no heu acaparat les suficients senyes per a fer un pressupost del resultat (i conste per favor i davant de tot que yo em considere un simple iniciat). Esta volta anem a dur a examen analitic i futurible una de les dos postures, ¡mal dit!, de les tres postures que hi ha front al conflicte (la tercera sería la postura passota o indiferent ad ell). Anem a examinar la postura catalanista o catalanisadora. Quan u defen l’unitat de la llengua entre valencià i catala, com fan alguns valencians (mes be poquets respecte de la totalitat, pero molt sorollosos), s’estan defenent, recolzant i propiciant moltes, moltissimes coses, i es inconscient i temerari ignorar qualsevol d’elles (o la majoria, com sol passar)...  Creure, intentar practicar i difondre l’unitat de les dos llengües pot ser molt «guai» front a tercers, pot estar molt de moda, pot ser molt «modern», i pot ser molt «d’esquerres». (...¡ya!: que li ho pregunten a la burguesia nacionalista catalana; inicial perfiladora, mantenedora economica i futura beneficiada de tot este follo...) I no se, puc intentar yo tambe imaginar el plaer unioniste-llingüistic que pot sentir un valencià en escriure’s en normativa fabrista en un catala, o inclos en un atre valencià (com quan els barcos es comunicaven codificant en morse)...  Puc algo mes facilment divisar l’excitacio economica que un valencià famelic de diners pot sentir en imaginar-se un orgasme comercial-politic en els rics i prospers veïns del nort, despreciant als «pobretons» i simples conciutadans del sur, desprovists de voraços tentaculs imperialistes... I a tot aço els catalanistes no es posen d’acort ni entre ells. A voltes diuen que el valencià es la mateixa llengua que el catala, a voltes que es un dialecte, a voltes que es una parla del catala.. En fi.. Com tinguen tots els arguments aixina de clars.. Per a començar a aclarir-nos: la sociollingüistica es l’unica disciplina cientifica que pot fer l’intent de catalogar una parla com a llengua o com a dialecte. Aci la llingüistica no pinta res, ya que esta disciplina se dedica a estudiar un sistema llingüistic concret, existent i a descriure’l internament, mai busca relacions del sistema en els seus parlants, en la societat en la que s’engloba o en sistemes llingüistics veïns.  Sociollingüisticament parlant, el fet hipotetic de que valencià i catala foren una mateixa llengua (sociollingüisticament es demostrable que el valencià te clarament MES criteris que el catala per a tindre la consideracio de llengua) no implicaria l’adopcio d’unes normes ortografiques alienes al valencià com son les de l’Institut d’Estudis Catalans.  Segons l’opinio de sociollingüistes no ya valencians ni catalans sino estrangers, el fet de que hipoteticament el valencià fora un dialecte del catala hauria de dur als planificadors de la politica llingüistica a estimular les diferencies entre el dialecte i la suposta llengua mare , i mai a eliminar estes diferencies, que es lo que estan fent aci. O siga, que excusa cientifica ho senc molt pero no en tenen els senyors catalanistes, i em podria estendre fulles i fulles parlant d’aço. Lo que s’està duent a cap es un proces de substitucio i eliminacio de la llengua que ara parlem els valencians. Ni mes, ni manco. ¿Que no? ¿Que son la mateixa llengua? ¿Que catalans i valencians nos entenem? (Nota: el criteri d’inteligibilitat es sociollingüisticament NUL per a diferenciar llengua o dialecte).. Val, molt be, anem a vore..  Aci tenim un fragment lliteral de l’obra del catala Raimon Casellas titulada «Els sots feréstecs» (¿?) que va eixir en l’examen de selectivitat d’enguany, com a proposta de comentari de text, i que van haver de «tragar-se» els pobrets estudiants valencians en l’apartat de «valencià» (a vore on està el valencià...): « Ni empaitats frec a frec per les fogoses preguntes del capellà... Més aviat feien cara d’anguniats i neguitosos, com si els amoïnés i els dongués pena aquella exaltació del rector nou, que maldava tant como podia per arrencar-los a l’etern ensopiment... »  No em direu que no queda «chulo», «modern» i «cult» dir que aço es valencià... ¿S’ho creuran de veritat els propis professors? Puix be, ahi teniu un eixemple que puc posar yo al voltant de l’unitat de la llengua. A vore quin catalaniste valencià es tan sabut d’entendre que recollons diu en eixes tres llinies. Vinga, listos, sabudets, «cultissims». En fi, ya se lo que em diran... «Però aquesta és la varietat pura de la llengua, ¡oi!... Aquesta no és pas gaire la llengua que parlem habitualment (¡quin descubriment!) ... Aquesta és, de debò, la llengua literària què tenim d’estudiar als instituts; doncs, no la que nosaltres hi utilitzem... al Païs Valencià...» (¿¿¿???) Aixina que eixa llengua se’n passa de culta (de tota manera se’ls reconeix al parlar i escriure cóm s’esforcen per a acostar-se a la seua malentesa «purea llingüistica»). Per aixo es pareix tan poquet al valencià que parla el poble baix, la massa com dirien alguns.Val, molt be... Anem a posar un atre eixemple mes del carrer: Aci tenim el cartelet que anuncia en tabal i dolçaina una interessant oferta en un punt de venda de Telefonica en Castello ciutat: Entri a telespacio i descobreixi més de 200 productes i serveis de Telefònica. Contracti’ls aquí mateix. ¡Fotre! Aço si que per lo manco s’enten una miqueta millor, pero quan intentes pronunciar-ho la veritat es que t’agarra prou la risa. Tambe son molt bonicos els «descobreixi» i el «servei» i que si el «aquí» i el alla. (aquí no es un castellanisme, la mitat de lo que parlem els valencians son castellanismes, pero la llengua «pura» no en te cap.. Ya veeu..).  I yo se lo que em diran, m’ho puc imaginar tambe: Això és la flexió verbal purament barcelonina. Malgrat aquesta avinentesa, l’Institut d’Estudis Catalans ens respecta les formes dialectals als parlants de qualsevol indret del Païs Valencià, ¡oi que si! Vaja, aixina que nos respecten les formes dialectals.. ¡Moltes gracies, senyors dissenyadors de la llengua! ¡No son vostens a sols els «dissenyadors» de la llengua que ha de parlar el poble valencià, a mes tenen el detall d’a soles forçar-nos algunes parauletes, fonetica, lexic i estructures, pero la flexio verbal de moment nos la respecten! ¿Segur? ¿Esteu tan segurs? ¿Per quant de temps penseu que nos ho continuaran permetint els dissenyadors de la llengua? Finalise ya en dos cites que poden quedar molt be com a colofo d’est articul, s’expliquen per elles soles, i segur que a mes d’u li obrirà els ulls sobre la realitat que tenen planejada per a nosatros. Prepareu-vos. «El problema més greu està en la societat que hem de conquistar i no en la llengua, car la major part de les protestes sempre està en el lèxic, l’element més identificatiu, amb la fonètica, i social. Això ha de fer que el lexema s’acoste al poble, que el mot tinga més valor d’intercanvi, d’adhesió i d’identificació.» (Ferrando, 1990, pag. 113) No es pot anar massa de pressa, ben be que ho saben, per aço en el model llingüistic del lexic cal: «tenir present els resultats aconseguits per la normalització llingüística al País Valencià des de 1932-1936, 1960-1980 i des de 1980-1988 amb la literatura, l’escolarització, l’expansió de la lectura literària, i veure quins mots no valencians s’han naturalitzat ja al País Valencià» (Ferrando, 1990, pag. 111). El Sr. Ferrando es un dels «caps pensants» del catalanisme actual dins de la Comunitat Valenciana, i es un dels principals «planificadors» de la politica llingüistica en la que se nos està, se nos vol submergir. I, per a rematar a l’espantat llector, anem en l’ultima: «Crec que és arribada l’hora d’eliminar costums d’accentuació dialectal entre els valencians. Hom comprèn que fa cinquanta anys -per raons tàctiques- convingués accentuar segons la pronúncia valenciana mots acabats en la llengua estàndard en -è, -èn, i -ès. Grafies com ara *vosté, *comprén o *encés resulten innecessàries a l’hora d’ara, quan els milers d’infants valencians escolaritzats en valencià (lligga’s catala) diàriament -si no volen limitar-se als textos «oficials»- amb textos publicats al nord de la Sènia. [...]  Si l’ortografia és arbitrària, i convé que cada llengua dispose -sempre que siga possible- d’una sola forma escrita per a cada paraula, no veig motius per a mantenir grafies dialectals com les marcades adés amb l’asterisc.» (J. Colomina, «La contribució dels dialectes a la fixació d’un model estàndard», 1993, citat en Carbonell, 1995, pag. 46; este llibre està aprovat com a text per al COU en la Comunitat Valenciana. ¿Està tot ya mes clar o encara no està clar? ¿Algu dubta encara del proces de destruccio i substitucio que està sofrint la nostra llengua? ¿Algun pare d’alumne està dispost a quedar-se impassible front a la netejada-reomplida llingüistica-ideologica que li estan fent en el cap al seu chiquet? Ya veeu, ¡nos tenen el futur planejat! ¿Que hi han valencians que volen creure en l’unitat de la llengua i la subordinacio llingüistica (i proximament politica, que es el següent pas)? Puix molt be. Fantastic. Tenen total llibertat per a fer-ho. I es una postura respectable com qualsevol atra.  Ara, que s’atenguen a les conseqüencies. Que sapien que si la politica d’immersio llingüistica en catala continúa en Valencia com fins ara, anem a vore dins d’una dotzeneta d’anys si parlem valencià o quin Frankestein de llengua que parlem. I a vore si dins de 20 o 40 anys, ya no es parla una atra cosa aci que PUR CATALA DE LES MUNTANYES DEL MONTSENY. I a vore si som com ara, una feliç i pacifica Comunitat Autonoma, historic Regne de Valencia, dins de la realitat de l’estat espanyol... O formem obedient i sumissa part dels Països Catalans, i per fi s’ha completat el proces de fagocitacio politic-cultural del poble valencià. ¡En fi!, que cadascu sapia lo que defen, i que s’atenga a les conseqüencies. Yo, per la meua banda, estic i estare de part de la Llengua Valenciana, i mai tindre vergonya de reconeixer-me lo que inevitablement soc, i gustosament em senc, que es VALENCIÀ.

Read More

Sobre la catalanisacio dels nostres toponims: ¿Alboraya, o Alboraia?

10:59 Alboraya, artículos historicos, catalanismo, catalanismo institucional, topónimos, toponims, Xavier Casp 2 Comments

El següent escrit o chicotet articul, esta fonamentat en una peticio d’informe sobre el nom, en valencià i en castellà, del poble d’Alboraya dirigit al Deca En Xavier Casp de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) , solicitat pel regidor del PP del que per raons obvies, omitire lo seu nom i llinages. Ademes incloure, els estudis referents a la mateixa qüestio, realisats per profesionals del mon de l’historia i la llengua ( uns afins al PP i uns atres afins al PSOE ) i que tant uns com atres, al final de les proves encontrades documentalment, fan del nom d’Alboraya lo contrari de lo que la documentacio historica diu, o millor dit, fan lo de sempre: “catalanisar-ho” tot.

Dit informe es remonta a desembre de 1996 i en ell, En Xavier Casp i segons la documentacio que consta en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, respon al regidor del PP de l’ajuntament d’Alboraya:

“El toponim ALBORAYA apareix documentat des de ben antic i en quantiosos casos, de manera quasi invariable. Es dir, que la forma actual “Alboraya” no es una forma castellanisada i coincidix perfectament en la forma historica i tradicional” (sic)

Com a referencies historiques documentades ne tenim a monto, i que entre atres son les següents:

1. En l’any 1238 apareix documentat el toponim “Alboraya” en lo Llibre del Repartiment en varies voltes, sent la primera en la donacio que el Rei En Jaume-I fa a B. pesador de Tortosa (pertanyent a la Corona d’Arago i no a la llavors inexistent Catalunya -afegit com a nota per l’autor del present articul-): “II iovatas in villa d’Alboraya”. En lo mateix llibre i any , apareix Alboraya en la donacio de Jaume-I al bisbe d’Osca: “locum qui dicitur Alborayatz”. Curiosament, tambe en l’any 1238 en lo Llibre del Repartiment trobem una forma diminutiva del toponim Alboraya: “Alborayet”

2. En 1376 trobem documentat el toponim Alboraya en el Real document 488 de l’Archiu del Regne de Valencia.

3. En 1415 trobem Alboraya en l’Impost del Morabatì, en l’Archiu del Regne de Valencia. Mestre Racional, 10870.

4. En 1427 trobem Alboraya en lo memorial dels llocs que paguen per escolta del Llibre Blanch, pag. 362.

5. En 1499 trobem Alboraya documentada en l’obra de R. Ferrer Navarro, Estructura de la población en el Reino de Valencia. Siglos XIII, XIV y XV.

Curiosament i davant la solicitud d’aclarir la valencianitat o castellanisacio del nom d’Alboraya i davant la proposta del grup PS-PV del poble en la qual demanaven cambiar el nom d'Alboraya pel catalanisat d'Alboraia, s’acorda en un ple de l’ajuntament que abdos grups politics majoritaris, emitiren un informe documentat del toponim d’Alboraya, per a que en data posterior i en un atre ple, es volcaren dits informes i acordar la conveniencia o no, de cambiar-li el nom al poble.

Els informes son demoledors en quant a la documentacio encontrada, encara quels del PS-PV, en la capçalera del seu informe, al escriure el nom, ya ho feen en “i” llatina, ficant ALBORAIA (V) . 

A continuacio vorem els informes:

A). L’informe del PS-PV fon el que com a estudi dels castells i torres del ”Pais Valencià”, presentà Vicent Boix en els premis Ciutat de Xativa l’any 1982:

Any 1238: vila, alqueria o lloc d’Alborayeg, prop de Rascanya, Almassera i el mar (Llibre del Repartiment, en variants tals com: Alborayatç, Albohayel, Alborayatz i tambe en BARRAGAN-2)

Any 1240: “via que vadit ad A’lbirayatz “ i “ terres d’Almassera i Alboraaix” (Llibre del Repartiment)

Any 1244: “ Alqueria d’Alborayet, prop Almassera” (Llibre del Repartiment) i

Any 1270: “Alqueria d’Alboraya” (MF-1), ademes s’adjunta l’etimologia del toponim:

- De l’arab /al-burayyaj/ “la torreta”. Es tracta d’un diminutiu masculi de l’arab andalusi (CORRIENTES 5.8.0)

- Segons Escolano “ su antiguo nombre es Alborag o Alboraya; y dieronsele los Moros, por significar entre ellos lo mismo que Torre: que esso deuia ser ella en aquel tiempo”

B). L’informe presentat per el PP es basa en un estudi titulat DOCUMENTOS Y DATOS PARA UN ESTUDIO TOPONIMICO DE LA REGIÓN VALENCIANA, realisat per: Mª Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navaro i Abelardo Herrero Alonso. Ad estos l’escomençen escrivint ALBORAYA (Valencia) i diuen lo següent en castellà, encara que yo ho posare traduit al valencià:

Apareix molt enjor documentat el toponim: 1238 (donacio d’En Jaume-I a B. Pesador de Tortosa) “ II iovatas in villad’Alboraya” (Llibre Repartiment., I, pag.40)

En el mateix any de 1238 (donacio d’En Jaume-I al bisbe d’Osca) “ locum qui dicitur Alborayatz” (id., pag.111)

En l’any 1427 (Memorial dels llocs que pagen per escolta) “Alboraya” ( PEREZ, Llibre Blanch., pag.362

Any 1376 “Alboraya” (Archiu Regne de Valencia., Real 488)

Any 1415 (Impost del Morabatì) “Alboraya” (ARV., Mestre Racional, 10870)

Any 1499 “Alboraya” (FERRER NAVARRO, Estructura).

Sanchis Sivera, recull algunes variants del nom, com “Alborraya”, “ Alborayats”, pero atres son de molta dudosa identitat ab la nostra veu geografica (Cfr. SANCHIS, Nomenclator, pag.29)

En l’any 1238 una forma diminutiva del toponim apariex ya en el Repartiment: “Alborayet”, forma que encontra dos corresponets homonims en Mallorca.

Des d’el punt de vista etimologic n’hi ha que partir d’una base arap molt similara la del toponim anterior: al-burayya “la torrecilla” (ASÍN, Contribuciones., pag.49)

Aço ultim, tambe ho diu Xavier Casp en lo seu informe, es mes, conclou dient: Tant per etimologia com per documentacio historica i tradicio, la forma “Alboraya”, en (Y grega), es la que correspon al toponim en valencià. D’esta manera apareix sempre documentada a lo llarc de l'historia i es la forma que s’ha de mantindre i respectar, sense modificar-la per a adaptar-la a determinada e interessada nova ortografia . Canviar “Alboraya” per “Alboraia” no supon la traduccio al valencià o la valencianisacio del toponim, ya que la forma valenciana des de l’any 1238 es “ALBORAYA”. En este cas els documents no donen lloc a dubtes (sic)

Confiant haver-lo complagut, el saluda atentament,

Firmat: Xavier Casp

Com s’explica, que baix tota una ampla docuemtacio historica i per sort, ben documentada del nom d’Alboraya, uns i atres (PP, PS-PV, BLOC, ERPV, etc, etc), tots, pero tots, es pleguen als dictamens d’un fals consens llingüistic , quan la rao es merament politica, davant els desijos de Catalunya i dels seus acolits i sicaris i dels governs de tanda interessats en lo poder que els dona l’opcio de governar tota una nacio o un estat.

No deixem que mos canvien els nostres toponims i gentilicis tradicionals i que tenim per historics, perque d’aci poquet mos canviaran el nom i els llinages i: els Vicent seran Vicens, els Joaquim, no seran Chimo, sino Ximo, Quim o Quimet, els Giner seran Gener, els Domenech o Blanch seran Domenec i Blanc i segur que Roig sera Vermell.

A hui en dia, encara no sabem per quina rao l’ajuntament del PP en lo seu moment, no va portar al Consell Valencià de Cultura ( CVC ) el tramit definitiu de la solicitud de la “Carta “ acreditativa del toponim d’Alboraya, si be fonts no oficials, diuen que “no era politicament adecuat” ¿Seria perque eixa carta-document -de carácter llingüistic-, la deuria haver fet oficial la catalanista AVLl? i evidentment fer-ho supon reconeixer l’existencia en l’alfabet valencià de la “y” i no, no mes quan representa graficament el so “ñ” –ny- . Seria reconeixer el “yo” i no el “jo”, el “ya” i no el “ja”, “yayo/a” i no “iaio/a” o per si no tenim prou “jaio/a (encara que aci, en correcte valencià convergent, ¿historica i tradicionalment documentat? seria “avi/avia”), yodisme, etc,etc. ¿Sera perque ho deuria haver fet el CVC? que de valencià tambe ne te ben poc i manco encara de cultura valenciana. ¿Seria provocar mes enfrontaments en el sì del PP? No ho se…, el cas es que des de llavors hasda ara, el nom d’Alboraya es com un tros de plastelina, que cada qual i cada qui, li dona la forma que vol, pero cap de tots en la valencianitat que te i que es mereix. En l’actualitat, el ara tambe ajuntament del PP, tampoc ho ha fet. ¡¡QUINA VERGONYA!!

Autor: Federico Bonillo. En lo poble d’Alboraya, a 5 de julio de 2006.

Extret del blog de Russafí.

Read More

Nuria Cadenes, condenada por terrorismo, pasea su basura discursiva fascista por las universidades valencianas

3:47 AVT, catalanismo, ETA, Nuria cadenes, Terra lliure, terrorismo, Universitat d´Alacant, Universitat de Valencia, violencia catalanista 2 Comments

Dos créditos de libre elección a cambio de asistir a una conferencia de la "escritora y periodista" Nuria Cadenas, condenada por participar en un atentado frustrado de Terra Lliure en 1988. La Universidad de Alicante (UA) albergó durante la pasada semana el «XI Congrés de Filologia Catalana», que incluía entre sus actividades una conferencia de Cadenas, y que a cambio de 35 euros compensaba a los asistentes con dos créditos de la Secretaria de Estudios Especiales, convalidables para incorporar a sus expedientes académicos.

La universidad alicantina no es la única que se ha prestado a albergar las conferencias de Cadenas. La Facultad de Filología Catalana de la Universidad de Valencia (UV) también contará con la condenada por terrorismo en una conferencia que se dictará el próximo 3 de mayo, para conmemorar la batalla de Almansa —efeméride que se celebra cada 25 de abril—. El ciclo ha sido organizado por el «Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans», que también impulsó el congreso celebrado la pasada semana en Alicante.

El programa del congreso en la UA incluía la conferencia de Cadenas, el pasado jueves, en calidad de «biógrafa de Ovidi Montllor». La dirigente independentista —actualmente milita en Solidaritat per la Independència (SI), el partido de Joan Laporta—, de hecho, publicó en 2002 una biografía sobre el cantautor alcoyano a través de la editorial propiedad del presidente de la asociación pancatalanista «Acció Cultural del País Valencià», Eliseu Climent.

Exposiciones y conciertos

Según el programa, publicado en la propia web de la Universidad de Alicante, el objetivo del congreso era «hacer visible la parte viva de la lengua catalana en la ciudad de Alicante». Entre los colaboradores de las jornadas se cuentan el Vicerrectorado de Extensión Universitaria de la UA, la Facultad de Filosofía y Letras, el Consejo de Alumnos de la UA y la delegación alicantina del «Institut d'Estudis Catalans» (IEC) —localizado en la sede Ciudad de Alicante de la UA, en la capital alicantina—.

El «XI Congrés de Filologia Catalana» se desarrolló en el Salón de Grados de la Facultad de Derecho de la UA. Las primeras jornadas del congreso, el 24 y el 25 de abril, se dedicaron a repasar la literatura «catalana» en Alicante, con coloquios de profesores de la UA y autores como el alicantino Joaquim G. Caturla. También se incluían rutas literarias y actuaciones musicales, así como la exposición del IEC sobre «El Carxe» —la comarca murciana donde se habla valenciano—.

El último día, el jueves 26 de abril, se dedicó a homenajear la figura de Ovidi Montllor, de cuyo nacimiento se cumplen setenta años. Nuria Cadenas, considerada «la biógrafa de Ovidi Montllor» desde que publicó su libro en 2002, dictó la conferencia «Homenatge a Ovidi Montllor, vida, obra i compromís». La misma periodista y escritora ya había protagonizado una charla similar de homenaje al alcoyano en 2005.

Atentado frustrado

En 1988, cuando tenía 18 años de edad, Nuria Cadenas fue detenida junto con otras tres personas armadas en las inmediaciones de la Residencia de Oficiales del ejército en Barcelona. Todos fueron acusados de intentar perpetrar un atentado contra la Residencia. En octubre de 1990, la Audiencia Nacional condenó a los cuatro detenidos por pertenencia a banda armada, un delito de estragos en grado de tentativa, y tenencia ilícita de armas con el agravante de haber borrado su número de serie.

En el caso de Nuria Cadenas, el Tribunal Supremo la absolvió dos años más tarde de la pertenencia a Terra Lliure, por falta de pruebas, pero confirmó el resto de delitos. Así, fue condenada a seis años de prisión. Durante su condena, publicó el primero de sus libros, «Cartes de la presó», que fue editado por Eliseu Climent, con quien a partir de entonces mantuvo una fructífera relación profesional.

Con Eliseu Climent

En octubre de 1992 fue puesta en libertad después de haber cumplido cuatro años de reclusión, y volvió a Barcelona para estudiar Historia. Posteriormente se trasladó a Valencia, donde ha trabajado para la revista «El Temps» y en la propia «Acció Cultural del País Valencià».

En noviembre de 2010, Cadenas se incorporó al partido de Joan Laporta, SI, y cerró de forma simbólica su candidatura por Gerona. También llegó a integrarse en la dirección del partido, en una secretaría orgánica menor. En una entrevista emitida en 2008 por un programa informativo de TV3, la televisión autonómica catalana, Cadenas evitó condenar el recurso a la violencia, y a pesar de las reiteradas preguntas del presentador al respecto, logró responder sin comprometer una condena expresa a las acciones terroristas.

Antes de integrarse en el partido de Laporta, la conferenciante invitada por el sindicato catalanista había desarrollado una importante carrera como escritora en la Comunidad Valenciana, gracias a la editorial de Eliseu Climent. Así, ha publicado, entre otros, «Memòries de presó» —basado también en su experiencia carcelaria—, «Vine al sud, guia lúdica del País Valencià», o la citada «L'Ovidi» sobre el cantautor.

Cadenas no solo dicta conferencias en las universidades públicas valencianas. El exalcalde de Elche, el socialista Alejandro Soler, le entregó en 2008 el premio de narrativa «Ciutat d'Elx».

El galardón, dotado entonces con 8.000 euros —el PP redujo la cuantía del premio a 1.000 euros tras llegar a la Alcaldía en 2011—, premiaba obras de ficción escritas en «catalán», y se entregaba cada 9 de octubre. La condenada por terrorismo Nuria Cadenas lo recogió en octubre de 2008 por su obra «AZ», una recopilación de 26 cuentos que fue editada, como casi toda la producción literaria de Cadenas, por el presidente de la pancatalanista «Acció Cultural del País Valencià» (ACPV), Eliseu Climent.

Cadenas no es el único vínculo entre Alejandro Soler, ACPV y el terrorismo. Como desveló este periódico en su momento, el exalcalde socialista firmó un contrato de 300.000 euros a cambio de un archivo histórico con abundante documentación sobre ETA —contrato también cancelado por el PP—. Durante la época de Soler, el Ayuntamiento estrechó su colaboración con ACPV, y fue en ese contexto en el que Cadenas —que ha trabajado para Climent en «El Temps» y la propia asociación pancatalanista— se adjudicó el «Ciutat d'Elx».

Créditos en la UA

Tal como publicó ABC, Nuria Cadenas —en la actualidad, integrada en el partido de Joan Laporta, «Solidaritat per la Independència» (SI)— participó como conferenciante en el congreso de filología catalana que tuvo lugar la pasada semana en la Universidad de Alicante (UA). La universidad otorgará dos créditos de libre elección para completar sus expedientes a los estudiantes de la entidad académica que acudieron al congreso, en el que Cadenas participó en la tercera jornada con una conferencia sobre el cantautor alcoyano Ovidi Montllor.

La Asociación de Víctimas del Terrorismo de la Comunidad Valenciana (AVTCV) mostró ayer su «indignación» por la conferencia que la periodista y escritora Nuria Cadenas, condenada en 1990 por un atentato frustrado de Terra Lliure, ofrecerá hoy en la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Valencia (UV).

En un comunicado conjunto con otras asociaciones de La Rioja, Extremadura o Andalucía, la AVTCV condenó la iniciativa, impulsada por el «Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans», y recordó que es la segunda conferencia que Cadenas protagoniza en una universidad pública de la Comunidad en los últimos días, tras la que dictó el pasado 26 de abril en la Universidad de Alicante (UA) —y en la que, tal como desveló ABC el pasado martes, se ofrecieron créditos de libre configuración a los estudiantes que asistieron—.

La AVTCV, asociación de la que forman parte varias víctimas de los atentados de Terra Lliure, consideró que la participación de Cadenas en un acto universitario «aprobado por dicha facultad», como «una ofensa y un nuevo atentado a la dignidad de las personas que han sufrido en su propia vida y familia los estragos del terrorismo». «Por desgracia», según recordó la AVTCV, «este sindicato es reincidente, ya que hace dos años ya tuvieron como ponente a Carles Sastre», que mitiló en la misma organización terrorista, «también condenado y con pena de prisión».

Terra Lliure

Tal como desveló ABC, Cadenas participa en un acto organizado por el sindicato catalanista en la Facultad de Geografía e Historia, en el marco de unas jornadas para conmemorar el 25 de abril —efeméride de la batalla de Almansa—. El primer día a las 12 horas se proyectó un documental sobre Terra Lliure, y al día siguiente, a partir de las 18 horas, Nuria Cadenas dicta la conferencia «La represión al independentismo revolucionario catalán», en la sala de juntas de la misma facultad.

Nuria Cadenas fue detenida en 1988 en las inmediaciones de la Residencia de Oficiales del ejército en Barcelona, junto con otras tres personas que portaban armas y explosivos. La Audiencia Nacional la condenó por pertenencia a banda armada (Terra Lliure), estragos en grado de tentativa y tenencia ilícita de armas. Aunque dos años más tarde el Supremo la absolvió del delito de pertenencia a banda armada por falta de pruebas, confirmó los otros dos delitos. Cadenas fue condenada a seis años de cárcel, aunque salió cumplidos cuatro, en 1992.

La Universidad de Valencia, sin embargo, se mantiene al margen de la iniciativa del sindicato catalanista. A preguntas de este periódico, fuentes de la UV confirmaron que la institución ha cedido «un espacio» al sindicato catalanista p ara unas «jornadas de debate» en las que participa Cadenas. La UV asegura que es el sindicato —con representación en la junta del centro y el claustro de la UV— «el responsable de la actividad».

La charla de Cadenas en la UV apenas congrega a 25 personas

La Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Valencia (UV) acogió ayer, pese a la denuncia de la Asociación de Víctimas del Terrorismo, la conferencia de la la periodista y escritora Nuria Cadenas, condenada en 1990 por un atentado frustrado de Terra Lliure. La charla apenas congregó a unas 25 personas. Durante la conferencia —titulada «La represión al independentismo revolucionario catalán» y organizada por el «Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans»—, Cadenas narró su detención y estancia en la prisión durante casi seis años. 

Muy vinculada a «maulets», una organización juvenil que se define a sí misma como «independentista y revolucionaria», calificó su arresto, juicio, encarcelamiento y puesta en libertad como algo «completamente político» que el Estado pretendía utilizar como «escarmiento para los independentistas». Por ello, considera que su salida de la cárcel se produjo porque comenzó a ser «más molesta dentro que fuera» debido al movimiento social que generó.

Fuente: ABC.es

Read More